Había una vez un niño perdido por el bosque .Sus padres pasaban dia y noche buscándolo pero no lo encontraban.
Y se fueron al bosque y el niño estaba al final del bosque. Buscaron y buscaron y por fin lo encontraron, al niño.
Roger Busquets Funes
2n B
En aquest espai hi trobareu textos, poemes, contes, descripcions, narracions, endevinalles, còmics,... escrits pels i les alumnes de l'escola Antoni Grau Minguell.
16 de maig 2011
La estrella
Había una vez una estrella que caminaba tranquila pero se encontró con otra estrella y le preguntó:
-¿Oye, tu podrías venir a mi casa?
Yo le dije:
-Vale! Fueron a su casa.
No se lo dijo a su mama,pobre de ella, la iba a castigar. Pero las castigó y la otra estrella
lloraba pobre.
PAU LOOSE
2n B
-¿Oye, tu podrías venir a mi casa?
Yo le dije:
-Vale! Fueron a su casa.
No se lo dijo a su mama,pobre de ella, la iba a castigar. Pero las castigó y la otra estrella
lloraba pobre.
PAU LOOSE
2n B
La conejita
Un día nació una conejita hermosa que era blanca y le llamaron Blanquita .
Pasaron los dias y a Blanquita no le crecian los dientes . Paso un año y aun no le crecian.
Y todos los animalitos se reian de ella porque a ellos ya les habian salido.
Pero cuando se hizo mayor un buen dia le crecieron y eran los dientes màs bonitos del bosque.
Paula Ramon Pagès
2n B
El niño que no tenia nariz
Había una vez un niño que no tenia nariz y se fué al cole.Y el niño lloraba y un dia se encontró una percha y una nariz y grito. De quién es? Y el niño escuchó muchas voces y el dia 11 de Marzo vino el papa del niño y el padre del niño iba camino a casa y se encontró a su hijo y el niño gritó:-
- Papa, papá
Ariadna Escalfet Pubill
2n A
2n A
05 de maig 2011
Descripció
El cel és molt gran i blau amb uns quants núvols a dalt de tot de la fotografia.
Les muntanyes són grans i altes, a més a més envolten tot el paisatge.
Els arbres estan a tots els llocs. Són bastant grans i verds. Al precipici només hi ha muntanyes. Hi ha roques al davant i arbres més lluny.
Hi ha muntanyes petites envoltades d’arbres.
Als prats hi ha moltes persones un amb un tractor. També hi ha una granja amb molts animals.
Els núvols eren molt grans i molts eren ciris.
Biel
CS2
Les muntanyes són grans i altes, a més a més envolten tot el paisatge.
Els arbres estan a tots els llocs. Són bastant grans i verds. Al precipici només hi ha muntanyes. Hi ha roques al davant i arbres més lluny.
Hi ha muntanyes petites envoltades d’arbres.
Als prats hi ha moltes persones un amb un tractor. També hi ha una granja amb molts animals.
Els núvols eren molt grans i molts eren ciris.
Biel
CS2
Bunyols de Pa amb Móres
Ingredients per a 6 persones:
-300g de pa sec -1/2 l de llet
-1/4 de Kg de sucre -150g de farina
-oli -200g de móres
-150g de sucre mòlt -4 ous
Estris necessaris:
– Cassó (bol) = Cassola = Cullera per remenar
– Fregidora o paella de oli = Paper de cuina
1. Posem el pa sec amb la llet al cassó i ho remenem amb la cullera. Fins
que quedi com una pasta.
2. Afegim la farina i el sucre fins que quedi una pasta espessa.
3. Trenquem els ous i els posem en un cassó. Els remenem bé fins que quedi
tot barrejat.
4. Fem pilotes, quan les tinguem totes les obrim i posem les móres.
5. Posem oli a la paella i tirem els bunyols 20 minuts màxim.
6. Després trèiem els bunyols de la paella. Després els posem en un plat
hi posem el sucre mòlt.
7. Ho deixem 5 minuts que es refredin després ja ens ho podem menjar.
Salma
CS2
-300g de pa sec -1/2 l de llet
-1/4 de Kg de sucre -150g de farina
-oli -200g de móres
-150g de sucre mòlt -4 ous
Estris necessaris:
– Cassó (bol) = Cassola = Cullera per remenar
– Fregidora o paella de oli = Paper de cuina
1. Posem el pa sec amb la llet al cassó i ho remenem amb la cullera. Fins
que quedi com una pasta.
2. Afegim la farina i el sucre fins que quedi una pasta espessa.
3. Trenquem els ous i els posem en un cassó. Els remenem bé fins que quedi
tot barrejat.
4. Fem pilotes, quan les tinguem totes les obrim i posem les móres.
5. Posem oli a la paella i tirem els bunyols 20 minuts màxim.
6. Després trèiem els bunyols de la paella. Després els posem en un plat
hi posem el sucre mòlt.
7. Ho deixem 5 minuts que es refredin després ja ens ho podem menjar.
Salma
CS2
Per què les girafes tenen el coll tan llarg?
Fa molts i molts anys, les girafes no tenien coll i no arribaven a les fulles dels arbres més alts.
Un dia van demanar ajuda als lleons però ells tampoc hi arribaven. Els hi van dir amb els tigres, els cocodrils, els hipopòtams, les panteres... però ningú hi arribava.
Un dia, una girafa que tenia 5 mesos va tenir una idea. Si estiraven el cap, els hi creixeria el coll, així ho van fer i cada any que passava els hi feia el coll més llarg 2mm. Un dia és van cansar de estirar-lo i ho van deixar córrer perquè ja arribaven als arbres més petits, però no els hi van agradar les fulles. Van anar a altres pobles però res els hi va agradar. Els goril•les els hi van deixar provar els seus plàtans, els lleons la seva carn, els rinoceronts les seves herbes, els hipopòtams les seves aigües, les panteres la carn de les seves víctimes... Però res el hi va agradar. Van decidir estirar més el coll fins que arribes als 5 metres i així ho van fer. I ara ja poden menjar les fulles dels arbres més alts.
Vet aquí un gat i vet aquí un gos, aquest conte ja s'ha fos.
Núria
CS2
Un dia van demanar ajuda als lleons però ells tampoc hi arribaven. Els hi van dir amb els tigres, els cocodrils, els hipopòtams, les panteres... però ningú hi arribava.
Un dia, una girafa que tenia 5 mesos va tenir una idea. Si estiraven el cap, els hi creixeria el coll, així ho van fer i cada any que passava els hi feia el coll més llarg 2mm. Un dia és van cansar de estirar-lo i ho van deixar córrer perquè ja arribaven als arbres més petits, però no els hi van agradar les fulles. Van anar a altres pobles però res els hi va agradar. Els goril•les els hi van deixar provar els seus plàtans, els lleons la seva carn, els rinoceronts les seves herbes, els hipopòtams les seves aigües, les panteres la carn de les seves víctimes... Però res el hi va agradar. Van decidir estirar més el coll fins que arribes als 5 metres i així ho van fer. I ara ja poden menjar les fulles dels arbres més alts.
Vet aquí un gat i vet aquí un gos, aquest conte ja s'ha fos.
Núria
CS2
Futbol
Material necessari
-2 porteries amb xarxa i 1 pilota de futbol i botes de tacs.
Terreny de joc
-Camp de futbol no importa si és de gespa o terra.
Jugadors
Es poden convocar 16 jugadors però només juguen 11.
Porter: Ha d'evitar que qualsevol jugador de l'equip contrari anoti un gol.
Defensa: Eviten que els jugadors de l'equip contrari passin abans d'arribar al porter.
Migcampista: Normalment són els màxims assistents de qualsevol equip.
Davanter: Casi sempre són els màxims anotadors de l'equip.
Edat a qui va adreçat
A nens i nenes de 3 a 42 anys.
Reglament del joc
-No es pot tocar la pilota amb les mans menys el porter i quan es treu de banda.
-El partit comença quan els dos equips estan preparats i l'àrbitre xiula.
-Es té que marcar el màxim de gols possibles en 90 minuts a la porteria de l'altre equip.
-No es poden fer faltes. Es sancionen amb targetes:
Groga: Si veus 5 grogues és 1 partit sense jugar i si en veus 2 en un partit és una vermella.
Vermella: És un partit sense jugar. Depèn el que es faci poden ser més partits.
Marc Díaz
CS2
-2 porteries amb xarxa i 1 pilota de futbol i botes de tacs.
Terreny de joc
-Camp de futbol no importa si és de gespa o terra.
Jugadors
Es poden convocar 16 jugadors però només juguen 11.
Porter: Ha d'evitar que qualsevol jugador de l'equip contrari anoti un gol.
Defensa: Eviten que els jugadors de l'equip contrari passin abans d'arribar al porter.
Migcampista: Normalment són els màxims assistents de qualsevol equip.
Davanter: Casi sempre són els màxims anotadors de l'equip.
Edat a qui va adreçat
A nens i nenes de 3 a 42 anys.
Reglament del joc
-No es pot tocar la pilota amb les mans menys el porter i quan es treu de banda.
-El partit comença quan els dos equips estan preparats i l'àrbitre xiula.
-Es té que marcar el màxim de gols possibles en 90 minuts a la porteria de l'altre equip.
-No es poden fer faltes. Es sancionen amb targetes:
Groga: Si veus 5 grogues és 1 partit sense jugar i si en veus 2 en un partit és una vermella.
Vermella: És un partit sense jugar. Depèn el que es faci poden ser més partits.
Marc Díaz
CS2
El castillo
Hace mucho tiempo había un Rey en un castillo. Vino un ejército a destruir el castillo y vino otro ejército a destruir el ejército malvado y quedaron empatados porque se destruyeron a los dos.
JORDI RODRÍGUEZ NAVAS
Cicle Inicial 2
Los dos amigos y su otro amigo
Una vez habian dos amigos que se perdieron en un camino de la ciudad.
Se encontraron otro niño y le dijeron:
- ¿Sabes dónde está nuestra casa?
- Está por allí.
-Gracias.
Y se hicieron amigos.
ALBERT DÍAZ MONTANÉ
Cicle Inicial 2
Se encontraron otro niño y le dijeron:
- ¿Sabes dónde está nuestra casa?
- Está por allí.
-Gracias.
Y se hicieron amigos.
ALBERT DÍAZ MONTANÉ
Cicle Inicial 2
Diàlegs
Els nens i nenes de SEGON hem fet uns diàlegs. Els voleu llegir?
Els estris de la cuina es van enfadar.
La cullera va dir:
-Estic enfadada!
El plat va dir:
-Sempre estic brut!
L´esponja va dir:
-Sempre tinc aigua!
AARON RAMOS CORTÉS
La cadira anava per la cuina i va dir:
-Hola com estas?
-Bé, i tu?
-Bé, on vas?
-A la festa, i tu?
-També a la festa.
-Anem a avisar els altres?
-Sí, vinga, anem-hi!
MARTÍ CHACON LUESMA
Els estris de la cuina estaven contents.
La forquilla deia:
-Avui ens netegen, que esteu contents?
-Jo sí, i tu ganivet?
-Jo també! - va dir el ganivet cridant.
I tots els estris van dir:
-Ens han rentat!!!
ARNAU ESCOTÉ
El llum va dir:
- El cap em bull!
L´aixeta va dir:
- Em raja el nas!
La forquilla va dir:
- Ja estic farta de punxar.
La cullera va dir:
- Estic farta de xuclar les coses.
IVET ARAN ÁVILA
El plat va dir:
-Aquesta sopa està molt calenta.
La cullera li va respondre:
-Doncs jo vigilaré de no cremar-me.
I la nevera va afegir:
-Jo passo tant fred que m´he constipat.
I la forquilla va dir:
-O calleu o us punxo!
JOAN BEL
Un dia els estris de la cuina estaven tristos . La cassola va dir:
-A mi em fiquen foc!
I la forquilla va dir:
-Sempre fan servir la meva punxa!
I el plat va dir:
-A mi sempre em fiquen el menjar a sobre .
I el congelador va dir:
-Jo sempre estic constipat.
JORDI RODRIGUEZ NAVAS
La paella va dir:
- Era marró i ara sóc negra i estic rovellada!
I l' armari va respondre:
- Estic buit i ple d'aranyes!
I l'enciam va dir:
- Cada cop estic més negre.
POL FEIXAS PARACHE
- Tens algun animal a casa?
- Sí, tinc un ocell a casa.
- A on està?
- A la meva habitació.
ANAS LOTFI I GORKA PERÉZ
Una vegada hi havia una cullera
i una forquilla.
La cullera va dir:
- No m'agrada que em mullin i que em rentin al rentaplats perquè no m' agrada el soroll.
La forquilla va dir :
-A mi tampoc m'agrada que em rentin.
HUGO AHMED i PATRICIA ROS
Una nit a la cuina tothom estava content.
El forn va dir:
- Estic tip, ja no puc més.
La nevera va contestar:
- Doncs si tu estas tip, imaginat jo.
CRISTIAN PAGÈS, ZACARIA BANNAYA, HIND ESSEBAH, YOUSSEF BEN AMAR, LUIS VALLÉS
Qui ho endevina?
Els nens i nenes de SEGON ens hem inventat unes endevinalles. A veure si les sabeu.
És com un camp de gespa.
Pel color marró va
i del color blau, al costat està.
Què és?
(!atonarg aL)
ALBERT DÍAZ
Té una serra al cap i ens desperta cada matí.
Què és?
(!llag lE)
ROGER VICENT
Té quatre potes i corre molt,
i té una cua molt llarga,
i serveix per muntar.
(llavac lE)
HASSNA i ÀLEX
Te pèls molt llargs pel voltant de la cara
i va atrapant coses.
Què és?
(!óell lE)
PAULA RAMON PAGÈS
Un raspall que camina però quan neix no pentina.
Què es?
(óçire'L)
SERGI PAUNÉ
Porta unes sabates que si les té uns senyor li dóna bona sort.
(llavac lE)
ARIADNA ESCALFET PUBILL
Es com un camp de gespa.
Pel color marró va
i del color blau, al costat està.
Què és?
(!atonarg aL)
ALBERT DÍAZ
Te una serra al cap i ens desperta cada matí.
Què és?
(llag lE)
ROGER VICENT
Té una forma de mig meló, camina molt lenta i menja fulles verdes i tomàquets.
Què és?
(agutrot aL)
JOSÉ VALLE i SÍGRID MATAS
És un animal mamífer, té quatre potes i té el coll molt llarg i menja moltes fulles.
Corre molt i és de color groc i té taques marrons.
(afarig aL)
WIJDAN MBARKI i FÀTIMA EL YAAKOUBI
Té quatre potes, té pèl per tot arreu,
té una cua normal.
Li agrada miolar.
(tag lE)
PATRICIA ROS I HUGO AHMED
És un animal que va pel mar i corre molt,
salta i li agrada menjar molts peixos i també
li agrada molt anar per sota al mar amb els
altres amics...
(ífod lE)
NIL ESCALFET i AMIN HAMRA
03 de maig 2011
ELS MARAVELLOSOS ANIMALS DE TERRASTRANYA
Hola em dic Stefano i visc a Barcelona. Demà, vaig de vacances a les Illes Canàries dos anys.
Ups! Ja és de nit, i demà m'he de llevar a les sis del matí, vaig a dormir.
Sóc un fantasma!
Ah! Un fantasma a casa meva.
No pot ser!
Doncs vaig a dormir.
Riiiiiiiiiiiiiiiing, he de preparar la bossa, i marxar a les vuit de casa. Poso la roba per un any perquè a l'illa viu el meu germà i em va dir que em deixaria roba per un any.
Agafo la maleta, les claus, diners, i tot allò que necessito i ho poso a la porta. Doncs ara esmorzo, em vesteixo, i ho faig tot. Ho agafo tot i marxo a l'aeroport, i pujo a l'avió.
Uf! Quin viatge més marejat, però, trobo a faltar al meu amic, a més a més, vam quedar que aniríem al mateix avió i no hi és.
Avera trec el cap per la porta i miro si ha arribat amb l'altre avió. Visca si que hi es. El vaig a buscar.
Una cosa Quim, em podries portar amb el teu cotxe cap a l'illa? - va dir l'Stefano.
Si, i tan! Ok.
Al cap d'uns dies es van trobar un tresor desenterrat, el vam agafar i els soldats ens van atrapar. Vam lluitar i vam guanyar, vam agafar els diners del tresor i vam tornar.
Aina Aran
CS2B
Ups! Ja és de nit, i demà m'he de llevar a les sis del matí, vaig a dormir.
Sóc un fantasma!
Ah! Un fantasma a casa meva.
No pot ser!
Doncs vaig a dormir.
Riiiiiiiiiiiiiiiing, he de preparar la bossa, i marxar a les vuit de casa. Poso la roba per un any perquè a l'illa viu el meu germà i em va dir que em deixaria roba per un any.
Agafo la maleta, les claus, diners, i tot allò que necessito i ho poso a la porta. Doncs ara esmorzo, em vesteixo, i ho faig tot. Ho agafo tot i marxo a l'aeroport, i pujo a l'avió.
Uf! Quin viatge més marejat, però, trobo a faltar al meu amic, a més a més, vam quedar que aniríem al mateix avió i no hi és.
Avera trec el cap per la porta i miro si ha arribat amb l'altre avió. Visca si que hi es. El vaig a buscar.
Una cosa Quim, em podries portar amb el teu cotxe cap a l'illa? - va dir l'Stefano.
Si, i tan! Ok.
Al cap d'uns dies es van trobar un tresor desenterrat, el vam agafar i els soldats ens van atrapar. Vam lluitar i vam guanyar, vam agafar els diners del tresor i vam tornar.
Aina Aran
CS2B
Com es van formar les muntanyes de Montserrat
Fa molts i molts anys en l' any 1043 no hi havien moltes muntanyes i llavors van decidir que cada cop que passessin per un camí col.locarien una pedra.
Cada nen i cada nena que passes també en posava i les dones que anaven a buscar aigua també en posarien i quan els homes anaven a treballar també en posaren una. Llavors van aconseguir crear unes muntanyes molt altes.
Li van demanar a un diable que vivia per allà aprop que si les podia solidificar i el diable va dir:
-Ho provaré però quant sigui fosc-.
I la gent va contestar:
-Moltes gràcies!-.
I així va ser , a les dotze en punt de la nit va començar a solidificar les pedres i a les sis de la nit ja havia acabat i van quedar unes muntanyes precioses. Quan va passar la gent es va quedar bocabadada de lo maques que eren.
Però no sabien quin nom ficar-li, van pensar que li deixarien triar el nom al diable ja que gràcies a ell hi havia les muntanyes.
El diable va dir jo triaré el nom de dona que més m' agradi.
No sabia amb quin decidir-se estava entre Meritxell o Montserrat i finalment va pensar que quedaria molt millor posar-hi: Les Muntanyes de Montserrat.
L' endemà al matí van anar dues persones a preguntar-li si ja sabia el nom i el diable va dir:
-Si, ja el tinc. Es diran: Les Muntanyes de Montserrat-.
A les dues persones els hi va encantar el nom. Van batejar a les muntanyes amb el nom.
Vet aquí un gat i vet aquí un gos aquest conte ja s' ha fos.
LAURA BEL FREIXES
Cada nen i cada nena que passes també en posava i les dones que anaven a buscar aigua també en posarien i quan els homes anaven a treballar també en posaren una. Llavors van aconseguir crear unes muntanyes molt altes.
Li van demanar a un diable que vivia per allà aprop que si les podia solidificar i el diable va dir:
-Ho provaré però quant sigui fosc-.
I la gent va contestar:
-Moltes gràcies!-.
I així va ser , a les dotze en punt de la nit va començar a solidificar les pedres i a les sis de la nit ja havia acabat i van quedar unes muntanyes precioses. Quan va passar la gent es va quedar bocabadada de lo maques que eren.
Però no sabien quin nom ficar-li, van pensar que li deixarien triar el nom al diable ja que gràcies a ell hi havia les muntanyes.
El diable va dir jo triaré el nom de dona que més m' agradi.
No sabia amb quin decidir-se estava entre Meritxell o Montserrat i finalment va pensar que quedaria molt millor posar-hi: Les Muntanyes de Montserrat.
L' endemà al matí van anar dues persones a preguntar-li si ja sabia el nom i el diable va dir:
-Si, ja el tinc. Es diran: Les Muntanyes de Montserrat-.
A les dues persones els hi va encantar el nom. Van batejar a les muntanyes amb el nom.
Vet aquí un gat i vet aquí un gos aquest conte ja s' ha fos.
LAURA BEL FREIXES
Subscriure's a:
Missatges (Atom)