Fa molts i molts anys en l' any 1043 no hi havien moltes muntanyes i llavors van decidir que cada cop que passessin per un camí col.locarien una pedra.
Cada nen i cada nena que passes també en posava i les dones que anaven a buscar aigua també en posarien i quan els homes anaven a treballar també en posaren una. Llavors van aconseguir crear unes muntanyes molt altes.
Li van demanar a un diable que vivia per allà aprop que si les podia solidificar i el diable va dir:
-Ho provaré però quant sigui fosc-.
I la gent va contestar:
-Moltes gràcies!-.
I així va ser , a les dotze en punt de la nit va començar a solidificar les pedres i a les sis de la nit ja havia acabat i van quedar unes muntanyes precioses. Quan va passar la gent es va quedar bocabadada de lo maques que eren.
Però no sabien quin nom ficar-li, van pensar que li deixarien triar el nom al diable ja que gràcies a ell hi havia les muntanyes.
El diable va dir jo triaré el nom de dona que més m' agradi.
No sabia amb quin decidir-se estava entre Meritxell o Montserrat i finalment va pensar que quedaria molt millor posar-hi: Les Muntanyes de Montserrat.
L' endemà al matí van anar dues persones a preguntar-li si ja sabia el nom i el diable va dir:
-Si, ja el tinc. Es diran: Les Muntanyes de Montserrat-.
A les dues persones els hi va encantar el nom. Van batejar a les muntanyes amb el nom.
Vet aquí un gat i vet aquí un gos aquest conte ja s' ha fos.
LAURA BEL FREIXES
En aquest espai hi trobareu textos, poemes, contes, descripcions, narracions, endevinalles, còmics,... escrits pels i les alumnes de l'escola Antoni Grau Minguell.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada